A l’article anterior comentàvem que, abans de llançar-nos a la piscina amb la Llei de la Segona Oportunitat, el primer és fer una foto fixa de la nostra situació: què tenim al nostre nom (actius) i què devem exactament (passius).
Però, per què és tan important fer aquest recompte de deutes? Potser no es perdonen totes? La resposta curta és: depèn del cas. I aquí t’explico el perquè de manera clara:
Perquè el procés sigui un èxit, la Llei Concursal classifica els teus deutes segons la seva “importància” o origen. No tots els deutes són iguals davant un jutge:
- Crèdits amb Privilegi Especial: Són els que tenen un “ostatge” o garantia al darrere. Parlem de la hipoteca (garantia immobiliària) o dels préstecs per al cotxe amb reserva de domini.
- Crèdits amb Privilegi General: Aquí entren els deutes amb els “peixos grossos”: Hisenda i la Seguretat Social. Després de restar els interessos i recàrrecs, la resta del deute principal es considera privilegiat.
- Crèdits Subordinats: Aquests són, per dir-ho així, els de “segona fila”. Són deutes que vénen de recàrrecs, interessos de demora o multes acumulades abans de començar el concurs.
- Crèdits Ordinaris: És el calaix de sastre on entra la majoria: préstecs personals, targetes de crèdit, deutes amb proveïdors o part dels deutes públics que esmentàvem abans.
- Crèdits contra la massa: Són les despeses que van naixent durant el propi procediment (com els honoraris dels professionals o despeses necessàries del procés).
Per què serveix tot aquest embolic de noms? Molt senzill: per entendre de veritat quant deute se’t perdonarà i, si tens deutes públics, quina part estaràs obligat a pagar segons la teva situació.
Si tens deutes amb Hisenda o Seguretat Social, això t’interessa especialment. No us perdeu el proper article, on us explicaré com funciona l’exoneració del deute públic!